Rabassuda i d’aspecte obès els Estalvis del Porró és una modesta agulla, que amaga però, un rocam de primera. En Joan Vidal, coautor de la recentment publicada guia de La Plantació i expert coneixedor de la zona, endevina, juntament amb en German Torrijos i en Martí Jubany a trobar una línia prou interessant i directa,…
Massa aprop de la Tarantel·la en tot moment, la Mickey Mouse, s’hi intenta allunyar, allunyat-se també del que és lògic… Perquè la roca no et porta per on va la M.M. et porta cap a la Tarantel·la i aquesta ja hi és… Només els dos primers llargs es salven de la crema i des d’allí…
La Tarantel·la va ser la primera via de la Roca Gris, quasi de manera simultània a l’Esparraguera, guanyant-li la partida en una ràpida i audaç obertura per part del Koki Gassiot i l’Armand Ballart (fet que explica perquè el darrer llarg de l’Esparraguera es troba des-equipat). La via, de tall clàssic, busca descaradament enfilar-se per…
Aquesta combinació és sens dubte una de les vies més repetides a Malanyeu. Les raons? Mantinguda de dalt a baix en un grau força agradable, rocam de primera i sobretot un equipament més que generós… Motius suficients per apropar-nos a gaudir d’aquest calcari tant especial, torrant-nos al sol mentre deixem l’aventura a peu de via.
L‘any 91 en Koki Gassiot i l’Armand Ballart van donar el tret de sortida a l’obertura d’itineraris en aquest racó del Serrat amb la Picnic. Seguint la lògica al peu de la lletra, la via va enllaçant una serie de diedres assolint un recorregut elegant i de dificultat moderada. Només un pas aïllat a la…
De vegades hi ha línies que resten incomprensiblement verges fins que algú encerta a trobar la lògica d’un traçat que després ens resulta tant evident. És el que han fet els germans Masó amb aquesta bonica Aresta Brucs, estranyament oblidada, potser per trobar-se a un dels racons menys visitats del massís. La via consta de…
Aquesta descomunal Aresta Brucs, que passa per ser una de les escalades amb més metres del sud montserratí, evoluciona per un seguit d’agulles adossades que conformen la cara sud del Pollegó Oest. Llarga i inevitablement discontinua degut a la morfologia del vessant, l’Aresta Ribas, resulta una via variada i amb trams que la fan prou…
L‘Esparraguera és una agradable escalada que, enllaçant una serie d’esperonets, guanya el cim de la Roca Gris pel seu vessant sud. La via, de dificultat molt moderada i poc mantinguda, compta però, amb alguns trams força elegants, com la vertical placa de la tercera tirada o darrer llarg que combina fissura i diedre d’una forma…
La Casanellas-Ludwing és la clàssica de la cara est de la Panxa. Amb un primer llarg re-equipat per ser escalat a l’estil esportiu i una segona tirada que conserva l’equipament original, ens permet en una sola via gaudir dels dos vessants de l’escalada: l’esportiu i el més clàssic. El primer llarg és preciós, una 40…
La Sol Solet és la més popular i fàcil de totes les vies de la Miranda de Can Jorba. Amb una dificultat molt suau i generosament equipada, només ens caldrà agafar torn i gaudir de la roca perfecta que ens brinda aquest racó de Montserrat. Molt bona opció per iniciar-se en vies de més d’un…
Encabida entre la Reserva i la Mutant World, la Chumy Chumez és l’opció més mantinguda de les tres. Placa, alguna fissura i un parell de sostrets la fan prou variada pels pocs metres que té. La via es troba equipada amb parabolts, espits, burins i algun clau, però no està de més portar algun friend…
Animats pel post que fa uns mesos en Dani Brugarolas publicava al seu bloc, on comentava la restauració d’aquesta clàssica via, ens decidim a repetir-la disposats a, com diu en l’article, donar-li una segona oportunitat. La via fou la primera en obrir-se en aquest vessant de Sant Salvador i aprofita tot el pany de paret…
Com diu en A.G. Picazo al seu llibre “uno de los más preciosos itinerarios de Sant Benet, así que no tiene este mágico nombre en Vano”. Deliciosa via, envoltada de les agulles més contundents de Sant Benet, vertical i exigent, assegurada de tal manera que la següent expansió mai està massa aprop, farcida de còdols…
L‘Eucaliptus amb la variant No Sé esprem les generoses fissures i nanses tant característiques d’aquest saturat pany de paret per oferir-nos un itinerari divertit i gimnàstic on els braços s’imposen constantment als peus. Mantinguda en el seu grau, la via roman pràcticament equipada, tot i que els tascons ens aniran molt bé per reforçar alguns…
La Paret de Santa Cecília, popular per trobar-s’hi la Ferrada Teresina, amaga un grapat de vies força interessants. D’entre les més cridaneres destaca la STAE, via del tot variada i lògica, amanida amb fissures, xemeneies i plaques posseïdores de la més clàssica finura montserratina, que amb esperit alpí guanya metres fins el cim de Santa…
Gran clàssica de Sant Benet per on tard o d’hora hi passen la majoria d’escaladors catalans. D’una bellesa indiscutible, traçat original i roca perfecta, la seva seductora línia, que ressegueix la Trompa del petrificat paquiderm, només fa que temptar-nos a ascendir-la. Als llargs fàcils l’escalda és suaument exposada, bona opció per qui vol començar a…
La Reserva és la gran clàssica del Pic del Martell. Via repetida i popular, aprofita bones plaques amb fissures i un marcat diedre per traçar un itinerari força reeixit, on podrem augmentar l’auto-protecció a discreció i gaudir d’una escalada atlètica, ràpida i que indiscutiblement deixa un bon regust de boca, sigui quin sigui el nostre…
Itinerari que aprofita el millor d’aquest vessant de la Gorra Marinera per traçar una ruta directa i divertida. Un primer pas dur i exposat (que es pot escaquejar per l’esquerra) dóna pas a un segon llarg d’agradable escalada en placa, fàcil i plaent. Una curta tirada de tràmit ens mena al darrer llarg, dret i…
Bonic i senzill itinerari amb un marcat caràcter d’escola que aprofita la magnífica roca del vessant est de la Magdalena Inferior. Via recomanable per tots aquells que busquin una escalada sense compromís, molt equipada, de grau suau, ràpida i amb roca de primera.
Situada just a l’esquerra de La Que Hi Faltava, la Sebastià-Patiño és una via de característiques similars, on gaudirem de bona verticalitat amb grau suau i roca cantelluda de presa generosa. La diferència més destacable amb les seves populars veïnes rau en un segon llarg on les assegurances estan una mica més distanciades i on…
La Badalona és sens dubte de les millors vies de Gorros. Amb una lògica clàssica indiscutible, que la fa serpentejar per les magnífiques plaques farcides de cantells somiats, buscant sempre la solució més fàcil, esdevé la via més llarga del Gorro. Cruelment creuada per línies més modernes i directes, la màxima dificultat consisteix en seguir…
De característiques similars a la seva popular veïna Pique Longue, però un xic més difícil, Que Pum Que Pam és una bonica via de caire esportiu i grau moderat, ràpida, ben equipada (mai sobre-equipada) i amb bona roca. Hi ha la possibilitat d’allargar l’escalada amb els dos primers i dos darrers llargs de la Pique…
Interessant escalada de caire esportiu magistralment equipada pel Marcel Millet i companyia. Els tres primers llargs són de transició, una grimpada que podem fer desencordats sense cap problema. A continuació gaudirem de dos llargs preciosos, mantinguts en 6a, tècnics i prou obligats. Un cop superats, ens restaran dos tirades, més senzilles però on hi destaca…
La Cerdà-Pokorski aprofita l’evident fissura diagonal del vessant nord de la Prenyada per traçar un dels itineraris clàssics més reeixits de Sant Benet. La ruta ens regala dos tirades centrals de primera categoria, on escalarem fissures i plaques gaudint d’un magnífic conglomerat i envoltats per un ambient que ens transporta directament a una altra època…
La Simon aprofita el darrer pany de paret lliure a l’esquerra de l’Amistat d’Estiu. Tot i que a la primera tirada la roca no és tant bona com la de les seves veïnes no representa cap drama i només ens haurem d’assegurar de la solidesa d’algunes de les preses abans de tibar. La segona tirada…
Els germans Masó encerten en enllaçar una sèrie de contraforts poc definits al vessant oest de La Presidenta que ens menen de la manera més senzilla al cim d’aquesta poc visitada agulla de La Plantació. La via, molt assequible i bastant discontinua, resta completament equipada i ens permet gaudir de varies plaques de bon conglomerat…
La Bandereta – rebatejada per en Torras i en Nubiola com a Ven-Suri-Ven, en homenatge als seus primers ascensionistes (Ventura, Surinyach i Vendrell) – posseeix una de les més boniques rutes de la muralla d’Agulles: la Cerdà-Riera. L’itinerari ressegueix amb saviesa una evident fissura que serpenteja per la paret convertint-se a la seva part superior…
Arribar a la Roca de Sant Cugat, situada al cor de La Plantació, pot representar tota una aventura; aventura que acaba tant bon punt comencem la via, que peca d’un excés de ferro, miri per on es miri. Territori Dakota és un itinerari que gaudeix d’un rocam exel·lent, on hi destaca el preciós diedre del…